Werens, pintor i graffiter, l’art del qual ha nascut i evolucionat als carrers de Catalunya. Nascut i resident a Sabadell, Werens descobreix de ben jove el moviment punk i graffiter que emergeix al Berlín dels anys vuitanta. En tornar a la nostra ciutat, entusiasmat amb tot allò que ha vist, Werens adopta el graffiti com a mitjà d’expressió i crea els primers murals al carrer. Són moments, aquests, d’una gran exaltació, en els quals l’artista plasma les seves idees amb total espontaneïtat, sense condicionants de cap mena. És també en aquests moments que neix un dels primers grups de graffiti de la ciutat de Sabadell i, probablement, del nostre país; es tracta de Puss, amb el qual Werens participa activament com un dels seus fundadors. Aquest col·lectiu innova un nou concepte de graffiti, “el Graffiti Punk” que, rebutjant la influència dels graffiters dels Estats Units, pren com a font d’inspiració l’escena underground del còmic de Barcelona d’aquells anys (Víbora, Makoki…).Però serà uns quants anys més tard que Werens i alguns dels seus companys d’incursions nocturnes començaran a refinar la seva tècnica i a professionalitzar-se. Neix així el col·lectiu d’art urbà anomenat IUK (Indecències Urbanes Kuotidianes), on Werens passa a ser un dels art-activistes més perseguits. IUK, que segueix amb l’estètica punk, evoluciona de forma positiva cap al muralisme, una tècnica més complexa amb la qual, cercant l’impacte en els ulls del vianant, s’imposa el gran format. I serà també ara que, amb aquesta mateixa finalitat, passaran a combinar la pintura amb altres formes artístiques com el teatre, el circ, la música, la perfomance... El col·lectiu IUK es dissol l’any 1991.Als 17 anys, en Werens entra a l’Escola Massana, on cursa cinc anys de disseny gràfic amb dos pintors sabadellencs, Francesc Bordas i Josep Madaula. Cinc anys com a usuari dels ferrocarrils “catalans” donaran molt de joc als quaderns de dibuix que, ràpidament, esdevenen una part molt important de la seva obra. Werens combina els estudis amb la feina a l’empresa Primera Impressió i AKME, on Jordi Farrés li transmet l’ofici de creatiu gràfic. Continua la seva formació artística i vital a Londres, primer a la Universitat Middlesex Polytechnic i, més tard, al London College of Printing, d’on surten els millors tipògrafs d’avui en dia. És a Londres on Werens comença a exposar les seves primeres obres (pintures de grans dimensions realitzades sobre paper de paret reciclat), a la galeria alternativa Cool Tan de Brixton, el barri on l’artista resideix en un Skuot. En tornar de Londres, Werens crea el seu propi estudi de disseny a Sabadell, juntament amb el dissenyador gràfic Charlye Bellmunt. No és fins molt més tard, l’any 2005, que Werens crea Impaktes Visuals, que serà l’aparador a Sabadell d’un corrent d’avantguarda artístic sense precedents, l’Street Art. Amb un espai d’exposició i una programació periòdica de difusió internacional, Impaktes Visuals pot entendre’s com un projecte de creació artística i laboratori d’idees, un projecte viu en constant evolució i adaptació a les noves propostes d’art urbà. Puc dir que he tingut la sort de poder viure de prop tot aquest procés artístic i vital d’en Werens. He estat testimoni de com el seu art evolucionava amb el pas del temps cap a una obra més pictòrica, des de la seva primera exposició a la Galeria Nova 3, titulada “Expo Gana”, de la qual en tenim una mostra en aquesta retrospectiva. Però Werens no deixa mai de pintar graffiti, a la seva ciutat i a qualsevol part del món on viatja. Werens es reivindica com a graffiter, però també com a artista plàstic i creador d’un particular món, amb un imaginari entre naïf i provocador, realitzant alhora graffitis denúncia i murals d’una gran expressió poètica, com són les seves sèries de “Flors”, esbossades sempre en portes de cases tapiades, finestres cegues, etc. I cal recordar que gairebé tots aquests graffitis han estat censurats, tapats, esborrats, eliminats, en definitiva, de les parets de la ciutat. Existeix, pel que sembla i per molt que sobti, una normativa repressiva municipal sobre aquestes activitats artístiques dels ciutadans.Jo mateix he contactat amb l’intendent de la policia local de Sabadell per esbrinar quin és el protocol d’actuació establert respecte als graffiters. Aquest senyor m’explica que durant la seva formació els agents reben cursos genèrics segons les diverses tipologies dels delictes; i, pel que extrec del seu discurs, l’obra del graffiter és tractada i considerada, per part d’ells, com un delicte, ni més ni menys. Per tant, cal entendre que es tracta d’una decisió de caràcter polític, generada des de l’administració pública i redactada pels representants polítics els quals hem votat una majoria dels ciutadans. I això, no puc estar-me’n, em fa reflexionar. Perquè, el fet que la majoria de legislacions del món sancionin obres que una part important de la població considera “art” i persegueixin penalment els seus autors-artistes resulta per a mi d’una gran ironia. Perquè, no deixa de ser capciós el fet que aquells que votem ens acabin reprimint, però, malauradament això és el pa de cada dia i aquesta és la dramàtica condició humana. Els nostres representants, en els que posem la nostra confiança, són els que, finalment, ens la juguen. Quan arribarà el dia que alguna administració aprofiti tot allò que comporta de positiu l’art urbà, una forma d’expressió juvenil que promou la solidaritat, la crítica constructiva, l’espontaneïtat, la integració social, la tasca en equip i, en definitiva, l’art com un mitjà d’expressió sa i a l’abast de tothom?D’altra banda, cal dir que el graffiti ha estat també menystingut per la majoria d’aquells que es consideren els portaveus de l’art en majúscules. Historiadors i crítics d’art, i el món de la cultura en general, han deixat de banda l’art urbà per sistema. Són comptades les galeries d’art i els museus que han dedicat esforços a promocionar als artistes d’aquesta disciplina. És per això que, precisament, amb el disseny d’aquesta exposició m’he marcat l’objectiu que es reflecteixin tant les diferents etapes per les quals ha passat l’obra d’en Werens, com la seva evolució com a artista. Així doncs, aquesta retrospectiva recull obres tan distants com les de la primera exposició a Londres, on mostra un caràcter purament punk; les de les primeres exposicions a Sabadell, “Expogana” i “Skarbacions”, on l’artista sabadellenc evoluciona cap a un llenguatge que, sense deixar de ser crític i punyent, es guanya l’espectador amb un traç més suau i depurat; les de la col·lecció “DJ’s”, que Werens realitza arran de la seva fascinació per la música electrònica i que el porten a incorporar, en aquest cas, les pintures fluor; les de la sèrie de les atzavares, amb les quals fa un nou tomb temàtic; les flors, que tindran la seva pròpia evolució i que esdevindran una icona de la ciutat i del mateix artista; les abelles, que derivaran en drons, i, finalment, la base de plànols de ciutats sobre els quals l’artista estén el seu món vegetal i més viu que mai.L’obra de Werens, tal com és d’esperar en un artista, creix en complexitat tècnica i en profunditat discursiva a mesura que passen els anys. És amb les atzavares que observem la incorporació de textures en relleu sobre les seves teles, l’ús de materials com el làtex i els acrílics combinats amb els esprais ja habituals en ell. Amb les flors, continuarà utilitzant la tècnica de les textures i l’esprai, però, alhora que les flors, cada vegada més estilitzades, prenen més i més protagonisme, Werens passa a incorporar en el llenç altres elements com cables, tubs, endolls, tots relacionats amb el discurs artístic de cada peça. Aquesta etapa finalitza amb la realització dels lliris, que donaran peu a un llibre: Florsss, basat en els més de 100 graffitis realitzats per Werens en portes i finestres tapiades de cases deshabitades. Dos elements clau d’aquestes obres, en blanc i negre, són la immediatesa i la improvisació amb què són realitzades. Pintades en pocs minuts, totes s’adapten a la base i el marc on han estat concebudes. Pel que fa a les abelles, tenen una significació especial per a l’artista; aquests insectes, que sorgeixen de qualsevol escletxa existent en els murs, neixen per ésser llançats a la infructuosa cerca de les extintes flors. Però també les abelles pateixen la seva pròpia evolució. L’artista les transforma en vespes i, més endavant, les farà mutar, convertint els seus caps en broquets d’esprais, com si davant la impotència de l’extinció floral optessin per una nova tasca, la de pintar la ciutat. Però no acaba aquí la seva mutació i també el broquet es transformarà, de manera que esdevindrà l’objectiu d’una càmera de videovigilància i donarà lloc al Dron Attac, vespes que espien i controlen la població per al poder ocult. I és en el darrer projecte que Werens, sense deixar de ser crític i incisiu, sembla virar cap a un missatge molt més optimista, si no lleument idealista. Werens insereix els seus motius orgànics i vegetals sobre els plànols de diverses ciutats; la sinuosa i ondulada vegetació envaeix els espais exageradament geomètrics i traçats amb tiralínies que ha construït l’home. Podria dir-se que és un crit per a una ciutat més verda, més natural i més humana, però és més que això, és el missatge coratjós de l’artista que recorda que la natura s’imposarà sempre als desastres que provoqui l’ésser humà, que la seva reconquesta està, afortunadament, garantida.Pel que fa a la influència que Werens ha suposat per a les noves generacions d’artistes urbans, no cal estendre’s gaire, és un fet que s’observa cada dia al carrer. Al llarg de gairebé trenta anys, en Werens ha treballat de valent per transmetre la seva ideologia; una ideologia que defensa un art implicat amb la societat, que defensa uns valors a l’hora de triar la temàtica i la tècnica, però, sobretot, uns valors que dignifiquen aquest tipus de pintura que força detractors ha tingut i té des del seu naixement. I Werens no s’ha estat mai d’apuntar que hi ha una gran diferència, massa sovint obviada, entre l’art del graffiti i les “empastifades” fetes sense cap ànsia estètica i artística amb les quals malintencionadament se l’assimila. En Werens ha influït, en gran mesura, en el fet que el graffiti, a la nostra ciutat, hagi passat d’ésser vist amb desconfiança, menyspreu i, fins i tot, fàstic, a ésser apreciat per bona part de la ciutadania. M’atreviria a dir que avui en dia, grans i petits valoren i descobreixen amb simpatia cada una de les obres de Werens que vesteixen i embelleixen els nostres carrers, així com les d’altres artistes de la seva talla, amb qui aquell comparteix filosofia, parets i vivències. I això és, des del meu punt de vista, un gran èxit.