ENTREVISTA AMB ELE.ZISSOU

Elena Gónzalez aka ele.zissou és una il·lustradora i muralista resident a Madrid procedent d’un petit poble de Salamanca. Va començar com a dissenyadora gràfica movent-se entre Salamanca, Madrid, Barcelona i Berlin, fins que va descobrir que el seu camí era la il·lustració, un món on es sent més còmode i lliure. Inspirada en la naturalesa, en vivències de la seva infància, en sèries i pel·lícules d’animació que ha vist des de petita i en altres il·lustradors que admira, ha creat el seu propi univers visual ple de personatges divertits i adorables, però amb cert transfons misteriós. Li encanta experimentar i provar diferents suports i tècniques, i és per aquest afany de provar coses noves que va començar a pintar murals. Actualment treballa com a il·lustradora a un estudi d’animació sense deixar de banda els murals.

Vas estudiar disseny gràfic i t’hi vas dedicar durant un temps, per més endavant passar-te a la il·lustració. Ens agradaria saber com va ser el teu procés de canvi i què el va motivar.

La il·lustració sempre va estar allà, des de petita sempre m’ha encantat veure sèries i pel·lícules d’animació, em compro tots els llibres il·lustrats i còmics que puc i segueixo la feina de molts il·lustradors. Sempre m’havia atret però mai pensava que arribaria a ser la meva professió.

Com a dissenyadora gràfica mai em vaig sentir realitzada, sentia que em faltava alguna cosa. Va ser a partir de la meva última feina com a dissenyadora al 2018 que vaig poder tenir un temps per explorar sense tenir la pressió de trobar feina, i és aquí on gràcies a un “challenge” de dibuixar personatges de Pictoplasma (Festival d’animació i disseny de personatges que es celebra a Berlin, al que he tingut l’oportunitat d’assistir per primer cop aquest any) que vaig començar a dibuixar personatges sense saber ben bé el que feia, però que gaudia moltíssim. Així que el procés de canvi va ser fluït, ja que estava d’alguna manera en mi. Vaig començar a compartir tot el que feia a xarxes socials i va tenir molt bona acollida, cosa que em va motivar bastant a seguir i voler formar-me més en aquest món.

Tot el que sé d’il·lustració ho he après de manera autodidacta, fixant-me en altres il·lustradors i provant fins a arribar a poc a poc al meu estil actual. Gràcies a un miniconcurs de Creació de Personatges al que vaig assistir a Madrid al 2019, vaig entrar de ple al món dels personatges. També vaig rebre classes de dibuix online durant aquella època, per aprendre més sobre postures, expressions, etc.

Com a il·lustradora, l’element més recorrent del teu treball és la creació de personatges, unes criatures tan innocents com misterioses. D’on venen? Com és el teu procés creatiu?

Soc una gran fan de l’animació; de sèries com Adventure Time (el meu gran referent), Gravity Falls, Gumball, Regular Show, Hilda i moltes més. M’han inspirat i motivat molt en crear els meus propis personatges. Em fascina pensar en mons fantàstics i poder portar-los d’alguna manera a la realitat. Crear personatges que transmetin alguna cosa, que tinguin la seva pròpia personalitat, que siguin màgics, em dona molta llibertat creativa i em sembla súper divertit. 

En quant al meu procés creatiu, tinc vàries formes d’abordar la creació d’un personatge. A vegades, simplement em poso a dibuixar sense pensar gaire, per diversió, només per practicar i veure què surt. Altres, començo per decidir què vull comunicar, com vull que sigui el personatge, què vull que faci, pensar en una història que li doni sentit, etc. Un cop tinc clar què vull fer, el procés és sempre el mateix, buscar referències si les necessito, i començar a fer esbossos (normalment a l’Ipad) provant diferents estils, postures, etc. Després escullo una paleta de colors (a vegades l’escullo abans de dibuixar) i acabo el personatge afegint color i detalls.

Fa un any vas participar al Wall Lab, un dels programes Wallspot, amb la realització del mural Stay Wild. En aquell moment ens explicaves que no havies pintat molts murals, cosa que a dia d’avui podem dir que forma part del passat. Com va ser el pas de la il·lustració digital al muralisme?

Tot va començar a un mur lliure de Wallspot a Barcelona. Una gran amiga, Perrine Honoré (il·lustradora i muralista), em va animar a pintar el meu primer mural. Aquell dia estava molt nerviosa, em semblava tot un repte pintar en gran format, i doncs vaig convidar un munt d’amics a que es passessin per allà a saludar i a donar un cop de mà, jaja. Va ser un dia molt bonic. Sempre m’havia agradat l’art urbà, però igual que amb la il·lustració, mai havia pensat que acabaria pintant murals i menys tants en tan poc temps.

Vaig passar d’il·lustrar en digital a pintar en gran format, sense passos intermedis. M’encanta poder passar d’il·lustrar a la meva petita pantalla a pintar murals en gran, ja que és un treball més físic, on involucres tot el teu cos i ment, on et taques (jo al menys sempre acabo plena de pintura de cap a peus). M’encanta poder transformar espais i poder connectar amb les persones que passen per allà i interactuen amb mi i la meva obra.

L’ús del color i la composició són trets que fan la teva obra molt reconeixible. Els hi dones molta importància? Com els treballes?

El tema de la composició ve en gran part de la meva formació com en disseny gràfic, on vaig desenvolupar una petita obsessió perquè tot estigués equilibrat, tenint en molt en compte els espais entre elements (personatges, objectes, etc) i que tot encaixi entre si, buscant certa harmonia en la composició.

En quant al color, busco crear una harmonia fent servir paletes de color reduïdes. És molt suggerent escollir 5 o 6 colors, realitzar tota l’obra basant-se en ells i saber encaixar-los per que el resultat final quedi equilibrat. M’interessa sobretot divertir-me i experimentar amb els colors i la relació que es crea entre ells, fins a aconseguir un resultat estèticament atractiu i que evoqui alguna cosa a qui l’observa.

Has format part d’algunes trobades de creació mural en favor del feminisme. Com perceps el muralisme dins de l’activitat social? Creus que juga un paper important?

Encara que no és el missatge principal a les meves obres, m’agrada molt participar en aquest tipus de trobades. Les considero una bona manera d’aconseguir donar-nos més visibilitat a les dones i a la nostra lluita i d’unir-nos i recolzar-nos més entre nosaltres.

L’art urbà, com fa servir l’espai públic com a llenç, té un gran impacte a nivell social, ja que és accessible a tothom. Qualsevol persona ho pot veure només passant per davant de l’obra (els hi agradi o no, i estiguin d’acord o no amb el missatge). Per això és una gran eina d’activisme social: pel gran impacte que genera i perquè et fa pensar i reflexionar sobre temes que potser no t’hauries plantejat abans.

Com vas arribar a la plataforma Wallspot? Com creus que actua el fet de tenir murs lliures a la ciutat?

Crec que vaig conèixer la plataforma per Instagram, segurament a través d’artistes a qui segueixo. Però no va ser fins uns anys més tard d’arribar a Barcelona que vaig pintar el meu primer mur.

Tenir murs lliures al llarg de la ciutat que poder intervenir em sembla una idea increïble. Permet tenir accés a murs d’una forma legal on poder pintar amb tranquil·litat a totes aquelles persones, artistes o no, a qui els vingui de gust provar a crear en gran format. Sense aquests murs, crec que mai m’hauria animat a pintar i mai hauria arribat on estic ara.

Ara que ja no visc a Barcelona, trobo a faltar tenir murs lliures en altres ciutats per poder anar a pintar si em ve de gust practicar o passar una bona estona amb amics. Espero que canviï aviat

BONUS TRACK. Explica’ns alguna cosa que et vingui de gust o que creus que se’ns ha passat i que ajudaria a explicar millor qui es Ele.zissou.

Ara no se m’ocorre res, i crec que igual ja m’he descrit massa, jaja.

IG: https://www.instagram.com/ele.zissou/ 

web: http://elena-gonzalez.com/